Segons el president del Grupo Barceló, aquesta temporada es tanca amb una reducció dels beneficis derivada de la 'forta presió' sobre els preus (per part dels operadors) i de l'excessiva estacionalitat. Per a Barceló els nivells alts d'ocupació i l'augment en el nombre de visitants no signifiquen un increment dels beneficis, ja que els ingressos es troben estancats des de fa cinc anys. Per al grup, la reconversió hotelera seria una solució, ja que ajudaria a disminuir l'oferta, reduir l'estacionalitat i assegurar llocs de feia amb una temporada més llarga

Segons CincoDias.com, Govern estatal i empreses del sector turístic estan d'acord en que el model de sol i platja es xaruc. L'arribada dels paquets amb 'tot inclós' ha fet que el nivell de despesa es redueixi molt considerablement, la construcció massiva en les zones costaneres ha fet perdre atractiu a les destinacions tradicionals espanyoles, i el nivell de preus d'altres zones turístiques fora de l'euro, ha eliminat la tradicional avantatja competitiva de la costa espanyola. Tot i això, CincoDias.com destaca que aquests fets no s'han assumit encara per les empreses turístiques, ja que s'entesten en oferir més oferta de semblants característiques i en augmentar els preus. En cita textual: "Esbucar hotels vells de costa per a cosntruir-ne d'altres encara més grossos en zones per ara menys massificades suposa, simplement, traslladar el model de sol i platja als espais naturals menys explotats, promoguent llur degradació i perpetuant un sistema obsolet en el qual tenim totes les de perdre"

El Govern Balear prepara mesures legals a fi de fer possible la reconversió de determinats allotjaments turístics a altres usos en l'àmbit de la Comunitat Autònoma i de manera concordant amb els plans territorials insulars i els ordenaments urbanístics dels ajuntaments. Per ara la reconversió tindrà caracter voluntari

La reconversió immobiliaria que facilitaran el Govern Balear i els Consell Insulars als hotels, es tradueix en el PTI d'Eivissa i Formentera en vivendes de 180 metres quadrats en els hotels de costa i de 120 metres quadrats en els hotels urbans. La mesura és voluntària i no compta amb l'acord dels sindicats

A la vista de l'ampli reportatge que El País dedica a la situació de crisi actual del sector turístic es poden extraure algunes conclusions: 1) l'anàlisi s'enfoca com un problema de caire immobiliari i d'ordenació del territori, aspectes que, en principi, no semblen estar en l'arrel del problema. 2) El debat es centra en la reconversió d'hotels en vivendes i com es pot fer per tal de no perjudicar massa els interessos dels promotors i constructors

L'empresa Riu Hotels considera una errada l'aixecament de la moratòria urbanística a l'illa de Mallorca, mentre que la Federació Hotelera de Mallorca opina que s'hauria de congelar el creixement de l'oferta residencial, i en un segon pas reduïr l'oferta hotelera i residencial en desús. A més caldria millorar la qualitat de 'l'oferta complementària' la qual qualificà 'd'obsoleta, cara i de mala qualitat'

Exceltur considera que per a l'economia balear pot ser 'molt interessant' una reducció de la capacitat hotelera xifrada en un 15%. La reducció hauria d'adreçar-se a augmentar el valor afegit de les estades front a l'actual situació caracteritzada per generar pocs ingressos i una escasa renda.

Davant la baixa rendibiltat econòmica d'alguns allotjaments a les Illes Balears el Govern considera que s'els ha de 'donar una sortida' abans de que 'acabin esfondrant el mercat'. Tanmateix el Govern pensa que s'ha de cercar una solució per tal que els canvis d'ús recullin una compensació a la 'part laboral'

La Federació Hotelera d'Eivissa i Formentera es planteja com a objectius per al turisme pitiús la elaboració d'un pla de màrqueting, per tal de recuperar el segment de sol i platja, la creació d'ofertes alternatives, així com potenciar la comercialització de places pròpies a Internet. Es considera necessària la renovació de la planta hotelera i la millora de la categoria d'alguns establiments, amb l'ajud de crèdits tous, així com aribar a acords estratègics amb companyies aèries de preus baixos

L'Agrupació d'Agències de Viatges de Balears (AVIBA) defensa l'oportunitat d'aplicar al turisme balear una reconversió similar a la practicada a Espanya als sectors de la siderúrgia i la construcció naval. Proposa també un canvi en els paràmetres d'anàlisi del sector, substituïnt el recompte de visitants per l'índex de la rendibilitat turística. AVIBA detecta canvis en la demanda, segons els quals hi ha més vols i passatgers, però menys estàncies en allotjaments tradicionals

El Govern Balear considera que només partint d'un acord en el qual s'impliquin empresaris, treballadors i administracions serà possible dur a terme la reconversió de la planta hotelera. Dita reconversió es vincula amb la regulació normativa de l'oferta de segones residències. Per al Govern la situació actual és fruit d'un canvi en el model de l'activitat turística

L'Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears assegurà que el 40% dels turistes arribats a les Illes Balears s'allotjen en segones residències o en apartaments llogats, partint d'un parc immobiliari disponible de 500.000 a 600.000 llits. D'altra banda, els empresaris hotelers afirmen que entre un 10% i un 20% de les vendes es fan per internet, fins al 25% de la cadena Acord. Entre la indústria turística comencen a sentir-se veus que defensen la necessitat d'una reconversió del sector hoteler, segons la qual s'hauran d'eliminar places. Com a estratègia empresarial s'apunten a la creació de marques turístiques, les aliances i fusions. Finalment, per alguns, els canvis en els canals de distribució provocaran la desparició dels operadors turístics

L'Associació Hotelera de la Platja de Palma treballa en la recopilació de dades que permetin elaborar un projecte de reconversió de la zona, pionera a Mallorca de l'oferta de sol i platja. Per ara es parla d'unes intervencions amb 15 anys de durada i una inversió global de 1.000 milions d'euros. En aquest projecte l'Associació vol conèixer la opinió dels touroperadors a fi de generar un ambient de confiança i 'crear il·lusió' en el projecte