El Centre de Recerca Econòmica (CRE) recomana, en el seu darrer informe, un canvi radical de l'actual producte turístic balear. Segons el CRE "l'exhauriment del model de sol i platja obliga a diversificar tots els segments de l'economia, a crear més serveis, més diferernts i de més valor afegit". Es detecta un estancament de l'economia derivat de la gran dependència del turisme, sector que més s'ha vist afectat pels canvis en l'escenari internacional i per la pèrdua de productivitat dels treballadors. Pel que fa a Eivissa i Formentera, l'informe destaca el baix increment del PIB (+0,7%) i el descens en un 90% de la inversió industrial entre els anys 2001 i 2003

El Centre de Recerca Econòmica preveu un creixement del 1,3% del PIB balear durant el primer trimestre del 2004. Pel que fa a les Pitiüses els símptomes apareixen en variables com la matriculació de vehicles (+12,5%), la demanda elèctrica, o el nombre d'afiliats a la seguretat social (+2,5%). També la inflació marca unes bones xifres a nivell balear amb un 1,8%, una mica més baixa que la mitja espanyola (+2,3%)

Segons les dades oficials del Govern Balear el PIB pitiús ha crescut un 0,5% a l'any 2003; un 1,1% a Mallorca i un 0,6% a Menorca. Les previssions del 2004 són encara xifres de creixements baixos, entre les quals destaquen les Pitiüses amb un 0,5-0,8%; Menorca amb un 1,2-1,5% i Mallorca amb un 1,5-1,8%. Aquestes dades apunten al repte particular que tenen les illes Pitiüses, depenents d'un mercat en el tram d'edats joves que utilitza majoritàriament internet per a les contractaccions de les seves vacances, a més de ser el públic objectiu d'una gran part de les ofertes a la baixa fetes pels competidors a la Mediterrània

El comportament de la renda familiar a les Illes Balears fou el pitjor de totes les Comunitats Autónomes a l'any 2002. Els càlculs elaborats pel Consell Econòmic i Social xifren l'augment del PIB en un 0,88% i avaluen els ingressos per turisme en 4.663 milions d'euros, un 16% inferior al 2001. La demanda turística també descendí degut a l'arribada de 688.000 turistes menys. La construcció tingué uns resultats negatius del -3,2% i la indústria cresqué un 0,8%. El nombre d'ocupats augmentà un 1,6% fins als 390.589 treballadors

El Govern Balear calcula l'augment del Producte Interior Brut (PIB) de les Illes Balears per al proper any en un 1,5%, tot i que la informació d'Última Hora desglossa el creixement per illes en un 0,6% per a Mallorca, un 0,9% per a les Pitiüses i un 1,1% per a Menorca. Segons la Conselleria d'Economia del Govern, una bona part del resultat definitiu del PIB depén de l'evolució del sector de la construcció, per al qual es parla 'd'incertesa' en el resultats. El creixement previst per a la CA genera un fort diferencial negatiu amb les previssions de creixement per a l'estat espanyol, xifrades en prop d'un 3%

Segons dades del Informe Econòmic i Social de Sa Nostra, el nombre de treballadors dels sectors industrials de la construcció, alimentació, hidrocarburs i producció d'energia cresqueren a les Pitiüses per damunt de la mitjana de les Illes Balears a l'any 2002, mentre que es registrà un descens en els sectors de extracció de sal i d'extracció de minerals no metàl·lics. El balanç global indica un augment moderat del nombre de treballadors a la indústria

A l'any 2001 el total de la despesa turística a les llles Balears fou de 4.978,9 milions d'euros (0,828 bilions de pessetes), mentre que als països d'origen es generaren 2.432,4 milions d'euros (0,404 bilions de pessetes). Un 65% del total s'ingresa durant la temporada alta, un 25% a la temporada mitjana i un 9% a la temporada baixa. Aquest estudi, elaborat pel Govern Balear, adjudica 2.071,1 milions d'euros (0,344 bilions de pessetes) a la despesa en allotjament i 2.907,7 milions d'euros (0,483 bilions de pessetes) a la resta de bens i serveis adquirits durant l'estada

Calvià, Puigpunyent i Valldemossa son els municipis de un nivell econòmic mes elevat de Balears, darrera es situen Palma i Eivissa. Així ho estableix l'Anuari Econòmic 2003 de La Caixa, que recull informació puntual sobre cadascun dels municipis de mes de 1.000 habitants existents a Espanya