Un estudi elaborat per la consultora Ernst i Young conclou que l'hosteleria a Espanya no es recupera de la crisi de l'any 2001. La mostra de l'estudi recull 420 hotels de tres a cinc estrelles a Espanya i 75 a la zona del Carib. Els hotels més afectats són els urbans amb categoria de tres estrelles. Les estades es mantenen, a les ciutats en dos dies de mitja, i a les zones de vacances entre sis i set dies. Els costos laborals no arriben al 30% dels ingressos dels hotels

Segons el pla de màrqueting turístic, la indiscutible crisi del sector turístic a Eivissa i Formentera pot quantificar-se en la pèrdua de 190.000 turistes en dos anys, el descens d'ingressos en 204 milions en despesa, i la reducció de les estades mitges dels 10,4 dies de l'any 2001 al 9,4 dies actuals. També apunta, en el mateix sentit, a la desaparició de mercats minoritaris com el suec, noruec, danès, francès, holandès i suís. Queda palès que el principal atractiu de la destinació és el clima

Les variables que han dut al turisme ha suportar la pitjor crisi de la seva història, com són ara els atacs terroristes, conflictes bèl·lics, i la pneumònia atípica, estan gairebé superades en l'actualitat segons l'OMT. En el IV fòrum d'aquesta organització es feu émfasi en la necessitat d'avançar en la seguretat, entesa en el seu sentit integral: lluita contra el terrorisme, seguretat ciutadana en les destinacions així com en els àmbits de l'alimentació i la sanitat

Segons la CEOE els ingressos empresarials durant aquesta temporada han augmentat un 0,4% en relació al 2003. Per a la CEOE no hi ha crisi turística sinó un excés d'oferta hotelera a determinades zones, un manca d'adeqüació de l'oferta a les noves circumstàncies i certa por entre els hotelers davant els canvis en els usos de comercialització de les places

El Centre de Recerca Econòmica (CRE) recomana, en el seu darrer informe, un canvi radical de l'actual producte turístic balear. Segons el CRE "l'exhauriment del model de sol i platja obliga a diversificar tots els segments de l'economia, a crear més serveis, més diferernts i de més valor afegit". Es detecta un estancament de l'economia derivat de la gran dependència del turisme, sector que més s'ha vist afectat pels canvis en l'escenari internacional i per la pèrdua de productivitat dels treballadors. Pel que fa a Eivissa i Formentera, l'informe destaca el baix increment del PIB (+0,7%) i el descens en un 90% de la inversió industrial entre els anys 2001 i 2003

Segons CincoDias.com, Govern estatal i empreses del sector turístic estan d'acord en que el model de sol i platja es xaruc. L'arribada dels paquets amb 'tot inclós' ha fet que el nivell de despesa es redueixi molt considerablement, la construcció massiva en les zones costaneres ha fet perdre atractiu a les destinacions tradicionals espanyoles, i el nivell de preus d'altres zones turístiques fora de l'euro, ha eliminat la tradicional avantatja competitiva de la costa espanyola. Tot i això, CincoDias.com destaca que aquests fets no s'han assumit encara per les empreses turístiques, ja que s'entesten en oferir més oferta de semblants característiques i en augmentar els preus. En cita textual: "Esbucar hotels vells de costa per a cosntruir-ne d'altres encara més grossos en zones per ara menys massificades suposa, simplement, traslladar el model de sol i platja als espais naturals menys explotats, promoguent llur degradació i perpetuant un sistema obsolet en el qual tenim totes les de perdre"

La Federació Hotelera de Mallorca qualificà del 'mal moment' la conjuntura turística per l'escassa rendibilitat dels hotels, derivada de les ofertes de darrera hora i al baix poder adquisitiu dels turistes. Això fa que alguns hotelers es plantejin la possibilitat d'avançar el tancament dels hotels

AMAT, associació d'empreses d'atraccions turístiques avalua en un 30% el descens en la facturació del subsector. Segons AMAT, això es degut al baix poder adquisitiu dels turistes i a la depèndencia de les vendes amb els operardors turístics

Segons declaracions del ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, el turisme de sol i platja és un 'model esgotat i amb dificultats'. En la seva opinió les solucions estan en agumentar el valor afegit amb ofertes de gastronomia, cultura, negocis i congressos, termal o d'esports nàutics que farien possible reduïr l'estacionalitat

L'atur ha crescut un 6,8% a les Illes Balears en el còmput anual fins al mes de juny, situant-se en un 5,22% de la població activa: 22.137 aturats en total. En el conjunt de l'Estat espanyol l'atur a abaixat en un 1,6% en el mateix període. Tot i això, el mes de juny els aturats descendiren en un 4,11% a les Illes Balears, registrant-se un augment del 1% en el nombre d'afiliats a la Seguretat Social

Segons el Govern Balear l'economia de les Illes es troba dins un clot, la qual cosa fa que el creixement sigui feble. La previsió d'augment del PIB per al 2004 es situa en un 1,4%, un 1,5% menys que la mitjana de la Unió Europea. El Govern explica aquesta situació per l'enfortiment de l'euro; el preu del petroli i les baixes taxes de creixement de l'economia a Alemanya. Segons el Govern, Mallorca té una certa recuperació, Menorca és a ritmes de creixement estables, i les Pitiüses estan a la cúa degut a la crisi turística del 2003

Un informe sobre confiança emnpresarial a Balears presentat per Gadeso indica una abaixada global dels indexs en els principals sectors turístics. Pel que fa als allotjaments la confiança baixa a Eivissa en 22,5 punts, 20 a Mallorca, 14 a Menorca i 10 a Formentera. Els factors més influents en aquesta situació són l'abaixada de preus (-20%), el descens de les vendes (-8%), la reducció de l'ocupació (-4%) i dels beneficis (-10%). A l'oferta complementària la confiança baixa 18,7 punts a Eivissa, 16,5 a Mallorca, 12 a Menorca i 6 punts a Formentera

El Govern Balear admetè ahir l'existència d'una 'crisi de producte turístic', mentre que el sector hoteler confirmà el descens de l'ocupació i qualificà la situació com de 'molt preocupant'

La Platja de Palma agrupa com a zona turística a 135 establiments i unes 40.000 places d'allotjament a l'illa de Mallorca. Durant aquesta setmana un 10% dels establiments romanen tancats per manca d'ocupació. Els hotels de primera línia tenen un 70% de les places ocupades, mentre que d'altres més 'perifèrics' no arriben al 50%. Des de l'Associació d'Hotelers s'espera salvar la temporada regalant dos dies d'estada i places gratuïtes als menors de 14 anys els mesos de juliol i agost

Els col·lectius de CAEB i PIMEM coincideixen en la necessitat de fer un esforç per tal de superar els 'problemes de fons' i la crisi que actualment afecta al turisme balear. Des de la CAEB es pensa que hi ha problemes estructurals també en el sector industrial provocats per l'aparició d'altres agents que tenen major capacitat productiva, costos més baixos i una escassa diferència en la qualitat del producte final

L'Associació d'Empresaris de Lloguers de Cotxes considera que, durant el mes de maig, l'activitat ha minvat a Eivissa i Formentera un 60% en relació a maig del 2003. Segons el seu President 'sembla que la temporada començarà quan obrin les discoteques'. Pel que fa al transport regular per carretera, el descens es xifra entre un 10% i un 15%, els mateixos percentatges que al sector de transport discreccional

Segons opinions en els sectors de la restauració, alimentació i comerç (souvernirs i tèxtil), recollides en la zona sud de l'illa d'Eivissa per Diario de Ibiza, l'inici de l'actual temporada pot considerar-se com el pitjor de la història turística pitiüsa

Pimeco i Caeb-restauració consideren que la política turística del Govern Balear es fa "des d'una perspectiva exclussivament hotelera", ja que s'aten a la petició de limitar l'activitat del turisme residencial, però no es vol regular la pràctica del 'tot inclós'. Mentrestant, l'Associació de sales de festa considera l'inici de la temporada com a 'dolent', i les Associacions de transports discreccional i de lloguer de cotxes el qualifiquen de 'molt fluix'

Des del Consell Insular s'utilitza aquest terme 'recessió' per a qualificar els resultats previsibles de l'actual temporada. Es dóna per segura una davallada dels mercats britànic i alemany, i es confia en l'augment dels mercats espanyol, italià i francès. Aquest darrer aspecte es considera com a possitiu ja que segons el Consell suposarà una diversificació del mercat turístic. Davant aquest inici de temporda el sector hoteler manifestà una clara preocupació

La ocupació actual dels hotels a la badia de Sant Antoni es calcula entre un 10 i un 15%. La pitjor dels darrers anys segons els mateixos hotelers. D'altra banda, els comerciants de la Badia de Portmany qualifiquen els pocs clients vinguts durant maig com de 'baixíssim poder adquisitu'. Per al col·lectiu de comerciants les causes d'aquesta situació es troben en les irregulars ocupacions de la via pública, la venda ambulant, la neteja i els remors

La Federació Hotelera de Mallorca pensa que el sector turístic balear es troba enmig d'una travessia del desert, a la vista de la baixa ocupació del principi de temporada, així com la debilitat dels principals mercats. A mitjan maig, l'ocupació a la zona de la platja de Palma és un 10% inferior al 2003. Des de la Federació es defensa la modalitat de 'tot inclós' com una resposta a la competència de destinacions com Turquia i Croàcia en el segment del turisme familiar

L'Associació d'Empresaris de la Restauració de Mallorca considera aquesta setmana santa com un període 'sense grans possibilitats', degut al baix poder aquisitiu dels clients que s'allotjen en els hotels oberts a les zones de platja. L'associació parla 'd'incertesa' sobre els resultats del conjunt de la temporada turística del 2004

Això opina el Conseller de Turisme de Govern Balear, per al qual aquesta modalitat de servei turístic és necessària per a adaptar-se a les actuals demandes del mercat, a més de ser una mesura que tendeix a recuperar el que anomena 'turisme perdut'. Joan Flaquer atribuí el descens de reserves a Eivissa i Menorca com un resultat de la major oferta de destinacions que ara arriben als mercats emissors

Les Illes Balears registraren un descens de 352 empreses dedicades a serveis d'oferta complementària a l'activitat turística a l'any 2003. D'aquest total 298 foren bars, 8 restaurants i 48 cafeteries. Malgrat aquesta reducció el nombre de places en conjunt augmentà en 1.102. Eivissa disposava al 2003 de 808 restaurants (55.813 places) i Formentera 105 (5.494 places). Les cafeteries eren a Eivissa 434 (19.888 places) i 42 a Formentera (1.501 places). Els bars 473 a Eivissa (25.378 places) i 49 a Formentera (1.253 places)

Les xifres sobre estades turístiques de les Illes Pitiüses apunten a una pèrdua de 3,5 milions de pernoctacions als darrers 3 anys. Al 2003 a Eivissa es perderen un 2,1% d'estades, mentre que a Mallorca augmentaren un 8,3% i a Menorca un 5%. Per al Consell Insular es considera superada la crisi dels darrers anys i les perspectives futures són bones donat el bon ambient i l'optimisme dels empresaris del sector. Per a la Federació Hotelera s'ha de seguir treballant en la modernització de la planta hotelera i en la millora de la relació qualitat de servei - preu a l'oferta cmplementària

A l'any 2003 les famílies amb tots els seus membres en atur cresquè un 25,1% a les Illes Balears (+2,5% a l'estat espanyol), segons l'informe de consum i economia familiar elaborat per Caixa de Catalunya. Tanmateix, el nombre de famílies amb tots els seus membres ocupats és reduí en un 2,1% (+1,8% a l'estat espanyol). Pel que fa a l'atur dels fills, les Balears han deixat la seva bona situació per davallar fins la coa de les Comunitats Autònomes, on es registra un major nombre de fills aturats que arriba al 16,5%. L'endeutament de les famílies i les empreses a Balears ha arribat a un 114,6% del PIB autonòmic i la renda salarial sofrí una disminució real del 0,6%. Segons Caixa de Catalunya, la situació no millorarà gaire al 2004

El nombre de pernoctacions registrades a les Illes Balears durant el mes de gener és el mes baix des de 1994 i a més suposa un descens en el nombre de viatgers d'un 17,8% en relació a gener del 2003. D'altra banda, els preus dels hotels apujà un 3,6% en comparació al mateix mes de l'any passat. En el conjunt estatal l'augment fou del 1,7%, amb descensos a les comunitats valenciana i Andalusa. El nivell de reserves per als mesos d'abril i maig estan en el 17% i el 15% respectivament, al voltant d'un 33% més baixos que a l'any 2003

La mitja nacional d'augment del consum privat a nivell de l'estat espanyol es calcula per a l'any 2004 en un 3%, mentre que a les Balears només en un 2%. De produir-se aquesta situació seria el tercer any consecutiu. Segons Caixa de Catalunya el fet es degut a la inestabilitat laboral, particularment al sector turístic del qual depenen una part important de les llars a l'arxipèlag. Economistes de la UIB defensen com a solució reduir la intervenció de les administracions en el sector, incloent els àmbits considerats polèmics, com es ara la prohibició d'augmentar la planta hotelera de determinada categoria

El PIB dels països de l'Euro zona augmentà un 0,4 al 2003. El mateix càlcul per a tota la Unió Europea fou d'un 0,7, nivells tan baixos no es coneixien des de l'any 1993. Malgrat això, per a la Direcció General de Finances europees, els creixements del tercer i quart trimestre del 2003, i els esperats per a la primera part del 2004 signifiquen un inici de creixement estable. Tan de bó no s'equivoquin.

Mentre que al 2003 el turisme internacional descendí un 1,2%, a Espanya augmentà un 0,3%. Una gran part dels turistes vingué per motiu d'oci (82,6%), dels quals un 79,1% anaren al camp i la platja i un 15,2% en visita cultural. El turisme de negocis representà un 8,7%. Catalunya fou la CA més visitada, seguida de Canàries, Illes Balears i Andalusia

Gabriel Barceló, fundador del grup d'empreses Barceló, considera que seran necessaris deu anys per arribar a una situació d'equilibri entre l'oferta de places hoteleres i la demanda a les Illes Balears. Segons Barceló, l'aposta per la quantitat està en els fonaments dels problemes actuals del turisme que fan dels visitants 'poc rendibles' des del punt de vista econòmic

Des de la Federació Hotelera de Mallorca s'opina que es tardaran quatre anys més en recuperar els nivells d'activitat de l'any 2000. La sobre valoració dels beneficis de l'euro per al turisme, l'augment dels preus per part de l'oferta complementària i el creixement del servei hoteler del 'tot inclòs' són els factors més preocupants per als hotelers, els quals consideren el creixement de les destinacions del Carib com un fet conjuntural

Zontur xifra en un 5% el descens mig de la rendibilitat en els hotels espanyols, després d'una temporada que s'iniciava amb un horitzó molt fosc. Les causes identificades són la pneumònia atípica, la guerra a l'Irak i la revalorització de l'euro que ha afectat al mercat britànic

Els resultats del Compte Satèl·lit del Turisme per als anys 1995-2002, demostra com el sector ha entrat en crisi des de l'any 2001. En el 2002 el turisme aportà el 11,8% del total del PIB, front al 12,1% de l'any 2001. L'aportació global del turisme exterior al 2002 fou de 40.000 milions d'euros, la qual cosa significa compensar un 65% del dèficit comercial global de l'estat espanyol. A l'inici del període (1995) el turisme generaba per sobre del 100% del dèficit comercial.

El nombre de vivendes visades disminuí en un 39,4% en el 2003 per al conjunt de Balears. Aquest percentatge només el superen els territoris autònoms de Ceuta i Melilla. La superfície dels visats també davallà un 19,6% entre octubre de 2002 i octubre de 2003. Per al Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya aquesta situació torna la normalitat al sector després d'uns anys de sobreproducció

Les estàncies turístiques a les Pitiüses davallaren un 2% a l'any 2003. El nombre de turistes es reduí un 1,4% i les entrades i sortides de passatgers augmentaren en un 1,5%. Els ingressos estimats foren molt semblants als de l'any 2002. Aquestes són dades extretes de l'informe de conjuntura de la CAEB

Per a la CAEB l'economia de les Illes Balears ha tocat fons, i per tant no hi ha altra possiblitat que mirar endavant. Les xifres dels indicadors d'activitat de la construcció, indústria i serveis no ho avalen per cap banda. L'atur creix particularment a la construcció, les exportacions industrials davallen i els empresaris turístics plantejen disminucions de les contractacions per al 2004. Panorama optimista pels quatre costats

L'agència de qualificació Standard i Poor's mantè la qualificació AA+ (un esglaó per davall de la màxima) per a les perspectives a llarg plaç de l'economia balear, encara que considera la depèndencia del sector turístic com un element que genera certa volatilitat en el creixement econòmic. Segons previsions d'aquesta agència el PIB balear creixerà un 0,8% al 2003 i un 1,7% al 2004

Pepe Martínez signa un breu article d'opinió del qual reproduim íntegrament la primera part en la llengua original: 'El negocio turístico està cambiando a a pasos agigantados. La irrupción de internet, de las compañías aéreas de bajo coste, la profusión del todo incluido y la consolidación de los mercados competidores dibujan un nuevo tipo de turista que condena al agotamiento al actual modelo balear.'

L'INE ha fet públiques les dades d'ocupació hotelera a les Illes Balears durant el mes d'octubre: 55,1% (59,6% a 2001 i 70,7% a 1999). La planta oberta al passat octubre a Balears fou sensiblement inferior a la d'altres anys, amb 970 establiments oberts (1.003 a 2002 i 1.312 a 2001). El nombre de treballadors contractats era 34.301 uns 2.000 menys que al 2001

La II diada d'economistes, organitzada per la UIB, desenvolupà una taula rodona amb la particiapció d'economistes, hotelers, sociòlegs i empresaris. Les conclusions principals parlen de crisi estructural del sector turístic i dels darrers estudis en que es fa palesa la poca acceptació del turisme en la societat illenca -un de cada cinc ciutadans desaprova el turisme-. En les intervencions que recull Diario de Mallorca, ni hotelers ni empresaris semblen haver rebut el missatge

Els resultats empresarials de la temporada 2003 faran impossibles les inversions en millores de la planta hotelera de les Illes Balears i obligaran a ajustaments en les plantilles per a la propera temporada. El missatge prové de la Federació Hotelera de Mallorca i de l'Associació de Cadenes hoteleres les quals, amb càlculs propis, consideren que s'ha produït un descens entre el 6 i el 10% en les pernoctacions de 2003. Aquest descens s'acumula als percentatges negatius d'entre el 10 i 15% registrats al 2002. La situació actual es valora com la pitjor en els darrers quinze anys

L'atur registrat a les Illes Pitiüses pujà un 45,8% a l'octubre, situant la xifra global en 3.528 aturats. En relació al mes d'octubre del 2002 hi ha un 16,1% més d'atur. El sector amb major augment fou el de serveis amb 2.828 nous aturats, mentre que a la construcció trobaren feina 66 treballadors més que al mes de setembre. El nombre total d'aturats representa un 6,87% de la població activa, xifra inferior a la mitjana d'atur estatal, situada en un 8,8%

El Govern Balear calcula l'augment del Producte Interior Brut (PIB) de les Illes Balears per al proper any en un 1,5%, tot i que la informació d'Última Hora desglossa el creixement per illes en un 0,6% per a Mallorca, un 0,9% per a les Pitiüses i un 1,1% per a Menorca. Segons la Conselleria d'Economia del Govern, una bona part del resultat definitiu del PIB depén de l'evolució del sector de la construcció, per al qual es parla 'd'incertesa' en el resultats. El creixement previst per a la CA genera un fort diferencial negatiu amb les previssions de creixement per a l'estat espanyol, xifrades en prop d'un 3%

La mala situació de les reserves turístiques cap a les Illes Balears en el mercat europeu fan que Andrew Cooper, director general de IFTO (Federació Internacional de Tour Operadors), demani en una entrevista que es farà avui, un seguit de mesures imaginatives per a recuperar la demanda als mercats tradicionals (Britànic i Alemany), inicidint particularment en les ofertes per al turisme familiar i en la moderació de preus dels serveis oferits per la 'oferta complementària'. Les propostes de Cooper, apunten a l'esgotament de l'actual model turístic de les Illes Balears

El majorista alemany TUI rebaixarà els seus preus en viatges organitzats a Mallorca en aquesta temporada d'estiu degut a les davallades de les reserves produïdes por el conflicte bel·lic d'Iraq.

La guerra en Iraq ha provocat una davallada del 50% dels viatges d'incentius, congressos i convencions que es celebren normalment a Palma, segons confirmen fonts hoteleres i de Mallorca Convention Boureau.

Els empresaris i representants del sector turístic pitiús varen coincidir en que la guerra ha de ser lo més curta possible per evitar graus conseqüències tant en qüestions humanitàries com en econòmiques. Antoni Marqués, president de la Federació Hotelera va recordar que quan hi ha guerra "la gent no té el mateix esperit de viatjar" i per a Antoni Torres, president de l'Associació d'Agències de viatge d'Eivissa i Formentera les conseqüències de la guerra "depenen de la duració de la mateixa" la que si té una duració d'entre una setmana o deu dies la "la recuperació posterior pot ser molt positiva per a les Pitiüses.

El president de la Petita i Mitjana Empresa (Pime) de Formentera, Joan Serra, considera que aquesta temporada turística "no es notarà tant la crisi a Formentera com a la resta de Balears". A Formentera quasi totes les places de l'illa estan venudes en garantia. Segons el representant de Teorema, majorista italià majoritari a Formentera, les ventes són similars a l'any passat amb una mitjana de 100 reserves diàries.

La Setmana Santa d'aquest any es caracteritza per la important davallada d'alguns destins turístics com són Tunis, Marroc, Egipte, etc. El possible conflicte bèlic a la zona d'Iraq és la causa d'aquesta davallada.

La rehabilitació d'immobles com Can Botino i la dotació d'infrastructures bàsiques als bens declarats Patrimoni de la Humanitat són les principals prioritats del Consorci. El pressupost per aquest any compta amb la dotació de 8,5 milions d'euros. Entre d'altres s'invertirà en la remodelació de l'Avinguda d'Espanya, la habilitació de noves zones peatonals a la marina, etc.

Segons varen afirmar ahir, Klaus Laepple, president de la Federació de Turisme Alemanya, i diversos representants del sector del turisme a Alemanya, en la presentació de la fira ITB de Berlín que començarà el pròxim dimecres, la crisi econòmica mundial i el possible conflicte bèl.lic a Iraq, estan afectant negativament el sector a Alemanya. Laepple, va manifestar que pels mesos del possible conflicte, març i abril, les agencies de viatge han registrat moltes cancel.lacions i canvis en les seves reserves.

Els presidents de les associacions empresarials d'hostelería, construcció i restauració es varen posar d'acord en que les expectatives per aquest any no son les adequades per a invertir. La recessió econòmica i la possible guerra en Irak han estat la causa de que s'ahi decidit restringir al màxim les inversions i la contractació de personal per la incertesa que provoquen.

Les inversions del sector turístic balear han sigut bloquejades degut a la crisi. Les empreses hoteleres i d'oferta complementària preveuen un empitjorament d'aquesta situació al llarg de l'any.

El majorista TUI declara responsable de la paràlisi de la crisi mundial al possible conflicte contra Irak. Igualment va afirmar que les previsions per al pròxim estiu son fluixes per a tots les destinacions amb les que treballa : Balears, Canàries, Andalusia i altres llocs de la península.

Nombrosos empresaris associats a la Federació Hotelera d'Eivissa i Formentera, han manifestat al seu president, Pere Matutes, la seva preocupació per invertir als seus hotels degut a les perspectives per la pròxima temporada. Pere Matutes també va manifestar que lo pitjor que ha passat és que la política es fiqui dins del sector turístic.

Pedro Matutes, president de l'Associació Empresarial Hotelera d'Eivissa i Formentera, va manifestar ahir la preocupant situació de la campanya de vendes pel pròxim estiu, ja que la venta al mes de gener ha davallat degut al possible conflicte bèl.lic a Iraq. Per altra banda, la directora de comunicació de TUI, va informar ahir que les reserves alemanyes per Eivissa han davallat degut a la crisi que pateix el país.

El president del Govern, Francesc Antich, va emplaçar ahir al sector turístic insular a no utilitzar Fitur per crear polèmica, i utilitzar-la per lo que serveix, que és fer promoció de les illes. Fitur tindrà lloc el pròxim 29,30 i 31 de gener i està previst que el 30 sigui dedicat específicament a Balears. Per altra banda, referint-se a l'informe elaborat pel CITTIB, en lo que es refereix a les previsions per aquesta temporada, Antich va informar que Alemanya no va be degut a la crisi que pateix el país, i que pel contrari, el mercat britànic ha pujat un 24% en comparació amb l'any passat