Des de l'any 2002 el Consell Insular d'Eivissa i Formentera ha reduït esglaonadament el nombre de construccions autoritzades en terreny rústic, fins arribar a les 20 de l'any 2004. La mesura afecta tant a Eivissa com a Formentera, parlant-se d'una tendència a la baixa des de l'any 1999, en el qual s'autoritzaren 150 vivendes al camp

Air Berlin considera que la demanda de vols des d'Alemanya cap a Espanya se genera pel turisme de segona residència, amb les visites de propietaris alemanys a les cases que tenen adquirides en propietat en territori espanyol. Les crítiques que aquesta modalitat turística està aixecant darrerament poden deure's, segon Air Berlin, a las desfetes urbanístiques que s'ha permés per tot arreu

Les cadenes hoteleres Riu i Sol Meliá reconegueren un descens en la rendibilitat dels negocis hotelers. Entre les causes s'apunten la pèrdua de lideratge de les destinacions espanyoles i la feblesa dels mercats emissors (amb augment del mercat domèstic). Per a milllorar la competitivitat cal frenar el creixement i reconvertir la planta de baixa qualitat, a més d'augmentar la qualitat del producte, dels serveis i de l'entorn, acompanyada de programes de fidelització dels clients. Entre els incovenients per a la gestió hotelera es destacà l'augment 'exponencial' del turisme residencial el qual, segons càlculs dels empresaris, genera una despesa diària de 43 euros/dia, front als 96 euros/dia dels turistes allotjats en hotels. La despesa mitja per client abaixa en el 2004 entre un 2,3% i un 2,5% als hotels, en relació als anys passats

El Govern Balear proposarà al Parlament espanyol la modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) per tal d'afavorir el coneixement i control sobre la dimensió de l'ús turístic i residencial de les vivendes de vacances. La reforma anirà cap a diferenciar l'arrendament urbà de la comercialització turística, permetent així treure el cap a l'oferta residencial turística que haurà d'inscriure's en un registre i garantir que els usuaris gaudeixin dels mateixos drets que a la resta de l'oferta d'allotjament

L'illa d'Eivissa comptabilitza 11.558 vivendes que no són residències habituals dels propietaris, amb un parc total de 44.161. La superfície per unitat ha passat de 113 metres quadrats de mitjana a 90 metres quadrats en les vivendes noves construïdes entre 1991 i el 2001, tot i que continuen estant entre les més cares de la zona mediterrània espanyola

L'empresa Riu Hotels considera una errada l'aixecament de la moratòria urbanística a l'illa de Mallorca, mentre que la Federació Hotelera de Mallorca opina que s'hauria de congelar el creixement de l'oferta residencial, i en un segon pas reduïr l'oferta hotelera i residencial en desús. A més caldria millorar la qualitat de 'l'oferta complementària' la qual qualificà 'd'obsoleta, cara i de mala qualitat'

Segons UGT l'oferta residencial en el conjunt de les Illes Balears fou promoguda als anys noranta per hotelers que no es decidiren a invertir a la zona del Carib. UGT fa extensiva aquesta estratègia inversora a una 'aposta' feta per empresaris i Govern Balear. Pel que fa a la conjuntura laboral, entre gener i abril del 2004, els contractes de fixos discontinus s'incrementaren un 45,60%, mentre que la contractacció de fixos a temps complet davallà un 5,2% i la de fixos a temps parcial un 7,6% en el sector serveis

El volum de negoci mogut a l'activitat immobiliaria a Europa fou de 82 bilions d'euros a l'any 2003. Les inversions hoteleres al continent apujaren fins als 4.900 milions d'euros, dels quals un 50% es concentrà al Regne Unit, un 18% a Itàlia, un 13% a Espanya i un 11% a França. Les dades corresponen a un informe presentat per CB Richard Ellis

A les Illes Balears hi ha censades un total de 495.079 vivendes de les quals un 19,1% són segones residències. El nombre total del llars és de 308.625, de les quals un 74% tenen vivenda pròpia i més d'un 20% viuen de lloguer. Del total de vivendes un 62% són primeres residències i un 16,1% romanen buides

En unes jornades organitzades per Turismo de Andalucia, s'analitzaren els canvis d'hàbits en la demanda turística. Entre d'altres coses s'opinà des del Instituto de Estudios Turísticos que l'augment de turisme que utilitza vols de companyies de baix cost està relacionat amb la modalitat de turisme de segona residència (?). Des d'Exceltur es proposà un aprofundiment en l'anàlisi de les dades que produeixen els sistemes estadístics per tal de millorar les decisions de caire econòmic. Aparegué el terme desacceleració en parlar de l'evolució recent del turisme a Espanya

El parc de vivendes habilitades a Eivissa i Formentera arriba a les 59.637, de les quals 12.562 són segones residències i 13.120 estan buides. La relació entre vivendes ocupades i no ocupades (segones residències + buides) és aproximadament de 3 a 2, destacant la incidència de les no ocupades en els municipis de Formentera i Sant Joan. La utilització d'aquest parc de vivendes en usos turístics és probablement l'únic factor que pot explicar l'afluència turística real a les Pitiüses que en determinats mesos supera amb escreix a la planta hotelera disponible

La patronal de touroperadors i agències de viatges britànica, ABTA, preveu el retorn als creixements de l'afluència turística d'abans de l'11 de setembre. Les Balears seran la destinació preferida dels britànics. Mallorca i Menorca pel que fa al turisme familiar i Eivissa per al turisme jove. Tot i que es plantegen fòrmules comercials més flexibles, ABTA afirma que encara el paquet turístic tradicional és el producte més venut. A més, resalta el considerable augment del turisme residencial, gràcies als 500.000 britànics que tenen propietats immobles en el territori espanyol

Del total de 495.000 cases censades a les Illes Balears, 94.000 són segones residències, 309.000 són primeres residències i 92.000 estan desocupades o en lloguer. Aquestes dades, facilitades pels Serveis d'Estudis de la Caixa, parlen d'un increment del 19% en el parc d'habitatges construïts a les illes des de l'any 1991, amb un augment mitjà dels preus d'un 91% entre 1997 i 2003. A nivell de l'estat espanyol la segona residència cresqué un 13,7% en el mateix període