59. Baluard de Santa Llúcia
 Detall del baluard des del mirador de la plaça de la catedral
|
 Cara esquerra del baluard
|
 Garitó del baluard
|
 Cara dreta del baluard
|
|
No formava part del projecte original de la fortificació renaixentista. Va ser projectat l'any 1575 per l'enginyer Jacobo Paleazzo 'el Fratin', que havia substituït Calvi a la mort d'aquest com a enginyer major de Felip II, per la necessitat d'incloure dintre del recinte fortificat el burg de Santa Llúcia, que durant el segle XVI s'havia format dalt d'aquest puig. És el segon baluard més gran de la fortificació i es caracteritza per la seva planta asimètrica i per l'agudesa del seu angle capital, que vist des de fora de la fortificació, sobretot des de sa Penya, s'assembla a la proa d'una nau. La seva construcció va començar l'any 1578 i no va arribar a completar-se del tot; per això la casamata que devia haver al flanc esquerre no va arribar a construir-se, quedant reduïda a una bateria amb un parapet dividit en dos panys per una tronera. Al seu angle principal, el del NE, a l'extrem de la plataforma presenta una garita que, segons un informe de 1687 de l'enginyer !
Castellón, s'havia de refer perquè havia estat destruïda per un llamp (accident que res té a veure amb el que va destruir el polvorí 'l'any des tro').
Tornar plànol
|