57. Convent dels Dominics, actual Ajuntament

Façana principal

A final segle XVI, la congregació de dominics, que des de que havien arribat a Eivissa estava instal·lada a l'església de Jesús, va sol·licitar a la Universitat un solar dins del recinte emmurallat per tal de poder-se establir intramurs. Per a fer-ho possible, el 1591 la Universitat va expropiar nou cases, una cova i un hort al burg de Santa Llúcia, per un cost de 1483 lliures mallorquines. Així, el 1592 començaren les obres del conjunt format pel temple i l'edifici conventual, iniciant-la un grup de mestres d'obres genovesos, els mateixos que aixecaren la casa Montero, dels que coneixem el nom de dos d'ells, Joan Janon i Domingo Brusco. L'obra va ser en bona part finançada per la Universitat amb càrrec a les rendes de la sal. L'edifici s'articula en torn a dos claustres, el gran i el petit, que servien de comunicació a totes les estances. Hi havia diverses cel·les a la part oriental, així com altres dependències, com el refectori (actual sala de plens de l'Ajuntam! ent), la volta de la qual era decorada amb pintures de Sant Vicent Ferrer, Sant Tomàs d'Aquino i Sant Raimon de Penyafort (que varen ser tapades amb calç quan el convent fou ocupat per l'Ajuntament i redescobertes l'any 1992). Sota el refectori es trobava la cisterna, a més de la despensa i el celler. El 1820 el govern liberal de l'Ajuntament va procedir a l'exclaustració del convent dels dominics, la qual va ser anul·lada pel governador, però va fer-se efectiva el 1835 i part dels seus béns subhastats. El 1842 una part del convent va ser ocupada per l'hospital municipal i el claustre principal va ser dedicat a presó, situació que perdurà fins a 1984. Una altre part del convent va ser ocupada per l'Ajuntament i pel col·legi de Segona Ensenyança, després convertit en Institut de Batxillerat. Tornar plànol