Home de Portaltour Noticies del mon del turisme Novetats del mon del turisme Accés als recursos documentals Home de portaltour
qui som? | contactes | ajuda
Click per anar a la`pàgina principal
Notícies 
Agenda 
Serveis 
Restaurants 
Hotels 
Apartaments 
E. Rurals 
Càmpings 
Platges 
Transports 
Formació 
Monogràfics 
Revista 
Informes 
Documentació 
Monogràfics
Dalt Vila 
Ses Salines 
Itineraris 
BICS 
2002-05-02 | SITEF
Volta per Dalt Vila

39. Mirador


Panorama sobre l'Hotel Montesol


Panoràmica sobre l'església de St. elm


Panoràmica sobre el mercat vell


Panoràmica al port de la ciutat d'Eivissa


Panoràmica de la badia de la ciutat d'Eivissa


Espai del Mirador

A sota de l'actual placeta del Mirador hi havia una torre pertanyent al recinte medieval, que no va ser identificada per Costa. És raonable, aleshores, pensar que era el record de l'existència d'aquesta torre medieval el que justificaria la denominació d'aquest espai com sa Torreta, i no, com s'ha afirmat sovint, que era la torre de la cantonada nord del Castell que donava nom a tota l'actual plaça de la Catedral, incloent el Mirador. L'esmentada torre possiblement degué ser parcialment esbucada per a edificar la llotja que des del segle XIV sabem que s'aixecava en aquest lloc. Per a construir aquesta, segurament hagueren d'aixecar un mur per davant de la cinta de muralla, paral·lel a aquesta, que arrancaria de la cantonada de la torre esmentada i possiblement arribaria fins a la torre XIV. Aleshores, entre el nou mur i la cinta de l'antiga muralla quedaria un espai buit, dalt del que s'aixecaria la llotja. La referència més antiga sobre aquesta llotja eivissenca, q! ue es troba en una anotació del llibre de Clavaria de 1373, es refereix precisament a aquest espai buit inferior i diu que els baixos del Mirador servien de magatzem a la Universitat. Aquest baixos posteriorment foren convertits en sitges segons una referència de 1683 al mateix llibre. La funció primària de la llotja era la de mercat de queviures. Però, a més, la llotja era el lloc d'importants actes públics i institucionals, com ara la prestació d'homenatge als vicaris dels arquebisbes tarragonins que es desplaçaven a Eivissa en visita pastoral. Sembla, però, que aquesta llotja devia trobar-se en males condicions, potser fins arribar a haver d'enderrocar-la, i que poc després, dins del primer quart del segle XV, degué reconstruir-se, perquè en els documents de la visita de Berenguer Prats l'any 1423 ja es parla de la llotja nova. Durant la visita de Lluís de Palanca d'octubre de 1435 va tenir lloc l'acte solemne de col·locació d'uns escuts de Santa Tecla en el frontal de l'ed! ifici, allà mateix on ja havien estat posats els escuts del rei i de la universitat. L'any 1463, per acord dels jurats de la universitat i de Berenguer d'Orvai, batle de l'arquebisbe de Tarragona, es va 'fer apaimentar lo porcho del mirador, tan com era apaimentat de bona pedra de les Conilleres'. Sembla que amb el pas del temps, la funció representativa de la llotja anava agafant mes pes, a la vegada que la perdia com a lloc de mercat, i tot indica que al tercer quart del segle XV aquesta situació era ja irreversible, perquè el 21 d'abril de 1471, per resolució d'un Consell General Especial de la universitat, s'estableix lo vall com a lloc de mercat. A finals de segle, la llotja continuava com a espai per a celebracions oficials. Així, l'any 1490 hi tenia lloc l'acte de prestació d'homenatge a l'arquebisbe de Tarragona Gonzalo Fernández de Heredia en la persona del seu procurador Dionís Verdú. L'any 1493 en el llibre de comptes de la Universitat, a més de les despeses per or! nar la seva seu amb motiu de les festes del Corpus, hi figuren també despeses -Per erba per enramar la plaça del Mirador e mercat e les encontrades...- sent aquesta la primera vegada que es troba el nom de Mirador, car fins ara aquest espai es venia anomenant exclussivamente com a sa Torreta. Això no obstant, aquesta denominació no es va perdre, ja que en una nota del Llibre de Juraria corresponent a l'exercici de 1498-99, consta l'anotació de 40 sous de salari a dona -Jacmeta Carnsalada per granar la Torreta-. El plànol titulat 'Il ritratto grande della fortezza de Iviça...', atribuït a Calvi i dibuixat l'any 1555 ens mostra un edifici allargat, que s'exten des d'una construcció quadrangular amb una finestra rectangular, que cal identificar amb la capella del Salvador, fins a la torre XIV, ocupant no només l'espai de l'actual Mirador, sinó també el de la casa que hi havia adossada pel costat nord a la Cúria i a la casa núm. 2 del carrer Major. Costa Ramon creu que l'arc que d! ividia en dues meitats la sala de la casa núm. 2, contigua a l'esmentada torre XIV, que avui és visible en haver quedat al descobert quan va enderrocar-se la casa adossada abans citada, podria ser un dels arcs de la llotja, ja que el seu mòdul aproximadament cinc vegades en la longitud ocupada per l'edifici. Aquest s'aixeca damunt d'un basament que segurament seria un gruixut mur d'obra i per sobre d'aquest presenta una filera de cinc finestrals amb forma d'arc de mig punt. Costa Ramon suggereix que tal vegada d'aquests finestrals li va venir el nom de Mirador, cosa molt versemblant. La façana és de considerable alçada, assolint aproximadament tres quarts de la de la torre XIV, cosa que tal vegada es pugi interpretar com a conseqüència de l'existència d'una planta superior. De fet, a la seva part més alta presenta una filera del que semblen nou petites obertures, tal vegada els finestrons d'unes golfes. Podria ser que la llotja fos enderrocada per aquestes dates de mitjan seg! le XVI, a fi de convertir l'espai en una plaça oberta, tal vegada coincidint amb les obres de construcció de la nova fortificació, ja que segons el pla de Calvi, el pany de muralla que anava del baluard de Santa Tecla fins a la plataforma que s'havia d'aixecar davant de la porta Francolina, havia de passar per davant del tram IB de la fortificació, deixant en segona línia aquest tram i tots els edificis que se li havien sobreposat. Indici del possible enderrocament de la llotja en aquestes dates, seria el fet de que l'any 1559 tenim notícia d'aquest espai com a lloc d'activitats públiques, però ara ja no d'actes institucionals, sinó de celebració festiva. Doncs el 10 de Juny d'aquell any hi tingueren lloc celebracions públiques amb motiu de l'establiment de la pau entre França i Espanya i sembla que difícilment hauria pogut tenir lloc un ball multitudinari si l'edifici porticat hagués continuat dempeus. De fet, en l'any següent, en el bàndol amb motiu de la presa de possessió! de Joan Nogués com a vicari, publicat el deu de setembre de 1560, ja no es parla de la llotja, sinó de la plaça: 'degueu comparer personalment aprés mig dia a la plassa ques diu la Torreta, pera prestar los homenatges de fidelidad y vassallatge, com fer es acostumat, ...'. I si bé és cert que la denominació del lloc com a plaça el trobam ja des de final segle XV, també ho és que a tota la documentació ja no hi hauran més referències a aquell edifici, parlant-se d'aquest espai ja exclusivament com a plaça. Així, avançat el segle següent sembla evident que la llotja ja no devia existir, car del 1683 tenim la notícia, abans ja esmentada, de les obres d'arranjament de les sitges de baix de la plaça de la Torreta, que duia a terme la Universitat. I vuit anys desprès, en la documentació referent a la visita eclesiàstica de Josep de la Mora, bisbe de Maronea, l'any 1691, es menciona el lloc com a ... platea dicta la torreta.

Tornar plànol
© Portaltour.net
Tots els drets reservats.

Política de distribució.