Façana principal
|
Detall de l'accés principal
|
Detall del blasó sobre l'accés principal
|
|
L'edifici original correspon a la residència que aixecaren els jesuïtes ajuntant dues cases preexistents, que fins a 1667 havien sét propietat de Maria de Borja Llansol i de Francesca Ruiz de Javer. El 1669 Magí Ribas va cedir el terreny que ocupa el jardí del Seminari, i l'any 1688 afegiren al conjunt la casa d'Antònia Arabí. Per a comunicar la residència amb l'església i sacristia situats a l'altre costat del carrer, aixecaren un arc que el travessava. Però l'any 1767 els jesuïtes foren expulsats del regne per Ordre de Carles III i la congregació eivissenca va haver de deixar l'illa. El bisbe Eustaqui Azara va realitzar les gestions necessàries per convertir la seu de l'antic col·legi jesuïta en seminari, cosa que va tenir lloc l'any 1794. Això va donar lloc a una completa reforma de l'edifici, que va ser ampliat amb noves dependències. Recentment ha estat venut pel bisbat a un particular, que l'ha estat convertit en un grup d'apartaments.
Tornar plànol
|
